La finalitat de l’educació és formar a la persona en el ple desenvolupament, generant processos de construcció personal a tres nivells:
• Cognitiu
• Emocional
• De conducta.
Hem pensat que la inclusió, dins del Currículum, d’un programa basat en tècniques de relaxació, podria afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat en general, i especialment, pot facilitar la inclusió d’aquells que presenten trastorns de desenvolupament i de conducta (TC), en potenciar un bon clima a l’aula.
Estudis recents de la neurociència, envers els nous punts de vista sobre la intel•ligència i els diferents estils de processar els aprenentatges, constaten que les tècniques de relaxació poden incidir en l’educació en les tres vessants, i per tant els seus beneficis repercutiran en cadascuna d’elles.
La nostra proposta educativa consisteix en l’entrenament i la pràctica de tècniques de relaxació, com a nova eina i estratègia metodològica per a facilitar que l’infant tingui un millor coneixement d’ell mateix i de les seves emocions, d’aquesta manera podrà regular-les millor i això afavorirà l’autocontrol. Conseqüentment millorarà l’autoestima i les seves habilitats socials se’n veuran beneficiades.
Això comporta un canvi en la dinàmica del grup que afavoreix les relacions interpersonals, facilita la seva cohesió i, de manera molt important, millora les actituds i capacitats bàsiques per l’aprenentatge.
Aquesta proposta, és la que van portar a terme dues professores del cicle mitjà del centre CEIP Sta. Maria de Cervelló, juntament amb la presentació d’un projecte per sol•licitar una Llicència d’Estudis retribuïda.
Aquestes, van fer una valoració, acompanyada d’unes pràctiques, respecte els possibles efectes de les tècniques de relaxació en l’educació, partint d’un punt de partida; La pràctica de les tècniques de relaxació com a eina per a treballar i millorar aspectes individuals dels alumnes, va sorgir de la necessitat de trobar una resposta adequada a la realitat de l’aula.
Durant la pràctica docent, van constatar que les vivències, motivacions i necessitats dels alumnes no són les mateixes que les de fa uns anys. El seu comportament, l’actitud i els valors també han variat. Cada cop hi ha a les aules més alumnes, que des de ben petits manifesten un alt nivell de neguit, alguns amb manca d’interès i motivació, amb problemes d’atenció i concentració, i poca voluntat a l’hora d’esforçar-se. Tot això comporta problemes de conducta que afecten a les relacions interpersonals i sovint dificulta poder crear un clima d’aula adequat per l’aprenentatge.
En un inici, es va començar aquesta pràctica de forma esporàdica i puntual. Vistos els resultats positius que aportava, el curs 2005/2006 l’Esther Pareto, mestra del CEIP Sta. Maria de Cervelló, va presentar un projecte per sol•licitar una Llicència d’Estudis retribuïda. El curs 2006/2007, aquesta va ser concedida per a fer un estudi envers la necessitat de l’aplicació de noves estratègies metodològiques per un desenvolupament integral de l’alumnat i elaborar un programa didàctic per aplicar les tècniques de relaxació de forma sistemàtica a l’escola.
1. Els objectius que es van plantejar, van ser els següents:
•Millorar les capacitats bàsiques per a l’aprenentatge.
El treball sistemàtic d’aquestes tècniques desperta un centrament que pot afavorir l’atenció, la concentració, la recuperació d’informació de la memòria, la creativitat...
•Treballar l’educació emocional.
La relaxació facilita la connexió amb les emocions. A partir del coneixement de les pròpies emocions, l’infant millora l’autocontrol, aconsegueix una autoregulació que afavoreix una conducta més adequada, trobant bones vies per a la seva manifestació. Això li permet tenir una millor autoestima i per tant facilita no només el benestar personal, sinó que també afavoreix l’empatia i millora la resolució de conflictes.
•Afavorir un bon clima d’aula.
El treball d’educació emocional comporta una millora en l’actitud. Això facilita les relacions interpersonals i per tant la pràctica continuada de les tècniques de relaxació resulta beneficiosa com a eina per potenciar la cohesió de grup.
•Facilitar la inclusió de l’alumnat amb trastorns de desenvolupament i de conducta (TC).
La millora de les relacions interpersonals, que es produeix amb la pràctica de tècniques de relaxació i amb el treball d’educació emocional, així com la millora de l’autoregulació i l’autocontrol per part d’aquest alumnat, afavoreix la seva inclusió amb la resta del grup.
Aquesta experiència va tenir molts bons resultats, ja que després de tot l’estudi envers els beneficis educatius de les tècniques de relaxació, i de l’elaboració del programa per aplicar-les a l’escola fetes a partir de la Llicència d’estudis retribuïda, el curs 2006/07, es va aplicar a 1r d’Educació Primària. Després de la valoració positiva que se’n va fer dels seus beneficis, el curs 2007/08 es va ampliar l’experiència a tot el Cicle
Inicial, amb la dedicació d’una hora setmanal (6a hora).
Actualment, s’està aplicant en determinats centres i afortunadament, està funcionant amb molt d’èxit.
Donades les valoracions positives, s’ha presentat l’experiència dins el marc de Projectes d’Innovació del Departament.
L’estructura del desenvolupament de les sessions, és la següent:
• Fase de preparació mental i adequació de l’espai
• Fase de respiració, visualització i relaxació
• Fase de relaxació dinàmica
• Fase de tancament
Durant el desenvolupament d’aquestes tècniques, en la integració de coneixements, es treballen les competències bàsiques següents:
• Aprendre a ser i actuar de forma autònoma:
• Aprendre a conviure en relació amb els altres.
Valoració sobre aquestes tècniques:
L’implementació de les tècniques de relaxació en el Currículum representa un canvi qualitatiu en el sistema educatiu, tenint en compte que incideix en els aspectes cognitiu, emocional i de conducta. Els tres aspectes són necessaris pel desenvolupament integral de la persona, i aquesta és la finalitat de l’educació.
A nivell cognitiu, facilita l’activació de l’hemisferi dret del cervell i permet tenir una percepció més global i processar la informació de manera més intuïtiva i comprensiva. Els pensaments resulten més clars i més flexibles, això ajuda a tenir altres perspectives. Millora la capacitat d’atenció, concentració i associació.
Totes aquestes funcions són per assolir el primer objectiu plantejat:
Millorar les capacitats bàsiques per a l’aprenentatge.
Amb el treball de l’educació emocional (segon objectiu) l’alumnat aconsegueix un millor benestar personal. Des de l’estat de relaxació connecten més fàcilment amb les emocions. Amb l’adquisició de les diferents competències personals: autoconeixement, autoestima, automotivació i autocontrol, s’aconsegueix un equilibri emocional que augmenta la seva empatia i les seves competències socials.
